L’experència de cultivar carxofa

Les carxoferes rebels

A la finca tenim dues zones de terra “nua”: una parcel·la destinada a horta i una altra, al costat de la casa, destinada a ser jardí: bonic i ben cuidat. Tot i així no volia renunciar a cap tros de terra i el fruit que ens pot donar. És per això que vam plantar tant plantes ornamentals com plantes que donéssin quelcom per a menjar: maduixa, blat de moro, un magraner, esparregueres, bledes… i com és el cas de la carxofa.

Vam fer d’aquell espai un jardí útil, dos ocelles d’un tret!

A continuació t’expliquem la nostra experiència a la casa de Rubí. Esperem que us ajudi a entendre millor com cultivar carxofa.

La carxofa és una planta que pot viure molts anys (en agricultura professional es mantenen al camps entre 5 i 6 anys) i que es cuida com si fos un arbust.

La part interessant de les carxofes són les flors: tant per a menjar com per a fer bonic.

Podem collir-les abans que s’obrin per a menjar o deixar-les desenvolupar-se i gaudir d’una explosió de color lila iridescent un cop obertes.

Les carxofes són bulbs de flors que no només són per a menjar: si es deixen desenvolupar formen unes flors d'un color lila molt característic.

De David a Goliat.

El planter de les carxofes el vam fer a l’hivernacle farà ja 3 anys. Vuit llavors que van esdevenir, sorprenentment, en vuit plantes. Sembla, per tant, que les carxofes són plantes fàcils de reproduir per llavors tot i que és molt més habitual fer-ho per esqueix.

El cultiu de la carxofa dóna carxofes del tamany d'una pilota de handbol
Vam plantar les carxoferes en una filera lateral de la casa

Al no morir-ne cap no sabíem ni on posar-les. Així doncs, van acabar en una filera al lateral de la caseta.

Al llarg del temps han anat creixent, fent troncs més gruixuts que el meu braç i carxofes més grans que una pilota de handbol. Per a que us feu una idea, una carxofera pot fer uns 1.5m de diàmetre des de la punta d’una fulla fins a l’altre i 1.5m d’alçada. Si fem una foto ara mateix, tenim 7 carxoferes (sí, una va morir a l’ombra de les plantes ornamentals veïnes) i unes 25 carxofes en procés.

A més a més, tenim un petit problema amb els pugons, uns petits insectes que piquen les fulles i les parts més tendres. Els mantenim a ratlla a base d’aigua amb vinagre i sabó però ràpidament tornem a tenir-los per allà, sempre acompanyats d’un grapat de formigues.

Voleu saber perquè?

El pugons són uns insectes molt lents que piquen les fulles i en xuclen hidrats. Un cop processats els excreten en forma de melassa, és a dir, de sucre. A les formigues els encanta el sucre, i per això han fet de la melassa part de la seva alimentació. Entre pugons i formigues s’ha establert una relació simbiòtica molt interessant: les formigues transporten els pugons amb la boca a altres plantes o a parts de la planta on no hi trobem pugons i els pugons mengen i excreten, alimentant a les formigues.

Podríem dir que els pugons porten la fàbrica de menjar a sobre.

No hi ha cap calendari de camp que tingui la veritat absoluta.

Busqueu a internet, busqueu: “calendari cultiu carxofa”. Em jugo alguna cosa a que us diu que la collita comença al finals d’Octubre i finalitza als volts de Maig, cert? Doncs no! Aquestes carxoferes han decidit començar a florir ara al Maig. Portem tres setmanes de floració i no té pinta de que s’hagi d’acabar aviat. Durant tota l’època que tocava estar collint carxofes, les nostres s’han mantingut verdes però sense cap intenció ni cap intent de fer alguna carxofa. Ara que la temporada s’està acabant, comencen elles.

El camp és el camp, la natura és qui marca el ritme.

Hem après

  • El cultiu de la carxofa és un 2×1: són ideals per a menjar i també decorar.
  • Són fàcils de reproduir i de mantenir.
  • Es fan molt grans; destineu-los l’espai necessari.
  • Compte amb els pugons, s’hi instal·len fàcilment.
  • Si en teniu plantades, no patiu que ja floriràn quan vulguin.
Publicat el dia 22 de mayo de 2015

2 respuestas a “L’experència de cultivar carxofa”

  1. Hola, em podeu explicar aquest truc pels pugons? Les fulles de les meves tomaqueres en tenen uns de petits i vermellosos i no sé què fer…doncs no hi vull tirar insecticides ni cuartos..
    Gràcies

    • Hola Gemma!
      Disculpa el retard en respondre: Quan dius “petits i vermellosos” molt probablement és aranya roja, una plaga molt comuna. Primer de tot estigues tranquila, que és molt habitual. En segon lloc “assumeix” que serà pràcticament impossible erradicar-los completament, però si hi ha pocs no fan cap mal.
      El truc que plantejàvem en aquesta crònica éś ideal per a petits cultius, doncs es tracta d’anar amb un drap humit i fregar suaument les fulles afectades. A la pràctica estem “escombrant” la superfície de les fulles. Ho podries fer amb aigua sola, però vinagre i/o sabó són elements agressius per a aquests petits insectes i inofensius per a les plantes (sense exedir-nos massa!) que ens poden donar un cop de mà! Esperem que te’n ensurtis!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *