Guardar llavors per la següent temporada

Tanquem el Cicle, llavors per a la propera

Quan parlem d’horta o de jardí normalment ens referim al procés que va des de plantar la llavor fins a collir el fruit. Però si realment volem practicar l’autoconsum també hem de pensar en com guardar llavors de temporada en temporada.

Què és una llavor?

planta germinant
Les llavors són plantes en potència que germinen quan les condicions són favorables

Una llavor és un òrgan de resistència, on la vida resideix en estat de latència. Podríem comparar-ho amb la hivernació d’alguns animals, o al mode “stand-by” dels electrodomèstics, que resten encesos però amb un consum quasi zero. Hi ha vida, però el que demana per sobreviure és mínim i resta a l’espera de que les condicions a l’exterior siguin favorables per germinar.

I justament pensant en això va ser com vaig investigar i començar a fer-me jo mateix la selecció i conserva de les llavors per a cultivar en un futur. Si ja em feia el planter… què millor que fer-lo amb les meves pròpies?

Sabeu com preservar llavors?

És un procés senzill però els detalls i fer-ho amb cura hi juguen un paper molt important. Per començar, el que hem de fer és escollir d’on treurem les llavors.

Hem de buscar la planta més bonica, la que recordem que s’ha mantingut més sana al llarg de tot el cultiu, la que té els fruits més grans i bonics.

Antigament, el procés a seguir era exactament aquest. Així és com han arribat als nostres dies les varietats i els cultius que coneixem: seguint un procés de selecció artificial. A través del temps s’ha anat escollint a les plantes més fortes i més productives i eren aquestes les que es tornàven a plantar.

La primera prova que vaig fer va ser amb unes mongetes que em va regalar el veí. Com que les havia plantades totes i no tenia més llavors, vaig esperar al final de la temporada i vaig fixar-me en les mongeteres. Recordo que hi havia una que era una mica més alta que les altres, que tenia les fulles més verdes i que les mongetes que hi havia en aquell moment eren tant o més grosses que la resta. Aquella planta tenia força i estava sana. Així doncs, quan va arribar el moment d’arrencar les plantes que ja no feien més mongetes, les vaig arrencar totes menys l’escollida. Va quedar una planta solitària al mig de l’hort; li penjaven unes quantes mongetes i un grapat de fulles grogoses. Cada cop estava més seca fins que finalment va morir. Arribat el moment, vaig collir les mongetes.

Faves que vam guardar la temporada anterior

No és tant fàcil com comprar-les.

Seguint amb les mongetes: un cop collides les vaig penjar perquè s’acabessin de secar. Un cop seques va ser el moment de seure a taula i destriar les llavors de dins les baines. Algunes s’havien fet malbé, algunes altres eren molt i molt petites, però la gran majoria estaven seques i eren ben boniques, igual que les que m’havia regalat el veí. Aquestes van anar a la caixa amb la resta de llavors a esperar la següent temporada.

No totes les vegades és així de senzill. Fa uns anys, un company de classe em va portar un tomàquet d’una varietat rústica, autòctona catalana, que tenia molt gust i una textura ideal per amanides. Amb el tomàquet, com ja suposareu, no serveix deixar-lo penjat fins que es sequi, no acabaríem mai! El que em va tocar fer va ser, primer de tot, renunciar a tastar-lo, i en segon lloc, obrir el tomàquet en 4 parts, buidar-li el cor i treure-li la polpa, on trobem totes les llavors.

Vam obrir el tomàquet en 4 parts i vam buidar-ne la polpa.
llavors en remull
Cal posar les llavors en aigua i esperar a que la polpa es podreixi

Aquesta polpa la vaig posar en un colador fi i aquest sota el raig de l’aixeta a veure si podia treure el gruix de suc i polpa. Va sortir una part important, però les llavors seguien embolcallades de carn del tomàquet i era inviable secar-les en aquell estat.

I si les volem secar, què hem de fer?

com preservar llavors
Al cap d'uns dies en remull, la polpa s'haurà podrit i només caldrà assecar-les

Contradictòriament: les enfonsem en aigua! Sí, sí: el que s’ha de fer és posar les llavors en un pot, submergides en aigua, durant uns dies. Amb aquest procés el que aconseguim és que la carn es podreixi (les llavors tarden molt més) i es deixin anar les llavors. Uns dies després, l’única feina que ens queda és tornar a colar-les sota l’aixeta i secar-les amb paper de cuina o un drap humit.

Important no precipitar-se; però un cop ben seques, ja les podem guardar al costat de les llavors de mongeta.

Al pot i fins l’any que ve.

Les llavors són éssers vius, i no màquines; així que no es pot saber amb certesa quan temps romandràn vives allà on les hem guardat.

us puc dir que l’esperança de vida habitual és de 4-5 anys, és a dir que d’aquí 5 anys probablement el 90-95% de les llavors encara seràn vives.

Ara bé, és molt important complir amb uns mínims per a mantenir-les vives: el lloc on les guardem ha de ser fosc, sec i ventilat, res més. Així que: assegurem-nos que estan del tot seques, que el pot on les guardem transpira (usant sobres de paper, per exemple) i que la sala/armariet on són no té massa humitat.

I per últim, molt important, hem de saber diferenciar entre llavors i bulbs/tubercles: en el cas que volem guardar alls, tulipes, patates, etc. no serveix aquesta experiència. Però no patiu que més endavant en parlarem.

Hem après…

  • Les llavors no són objectes, no oblidem que estàn vives.
  • La millor planta del present serà, probablement, la millor planta del futur.
  • És importantíssim que estiguin ben seques abans de guardar-les.
  • No tots els fruits es processen igual per a aconseguir-ne les llavors.
  • Les llavors poden durar com a mínim 4-5 anys.
  • S’han de guardar en un lloc sec, fosc i ventilat.
Publicat el dia 3 de junio de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *