Els alls es planten per Nadal i es cullen per Sant Joan

Un dia per collir

Ara que ja ha passat la ressaca de Sant Joan, parlem un altre cop d’alls, que segons la dita “es planten per Nadal i es cullen per Sant Joan”. En un post anterior ja vam comentar que pel que fa a alls, necessitem un dia per a plantar…

I un dia per collir.

Dissabte 30 de Maig: arriba el moment de collir. Els alls ja porten una setmana ben secs, sembla que el cultiu ha acabat i ja no farà res més.
Així doncs agafo un cistell i punxó (qualsevol estri per a fer palanca em faria servei) i me’n vaig cap al terreny. També agafo, i molt important: aigua! Al final vaig estar quasi 3 hores ajupit al sol arrencant alls; sense aigua hagués patit una insolació segur.

Alguns alls se’m trencaren per la tija i vaig haver de furgar el terra per trobar-los, però amb la sequera que hi havia és normal. No tots els alls van sortir bons, vam tenir algunes baixes: 2 o 3 s’havien podrit, 1 tenia cucs i 4 alls no existien ja que se’ls havien menjat insectes o s’havien podrit al principi del cultiu. Però bé, un rendiment força bo.

Un cop collits, cal tallar-los la tija, les arrels i la primera capa de pell.

Un cop el cistell ple, vaig tornar a casa i em vaig posar a netejar-los. És important netejar-los una mica per diversos motius. Primer, per el volum que ocupen sense netejar, i després perquè ens interessa guardar-los ben secs. Per això vam agafar els alls un per un i els hi vam tallar la tija i les arrels, i els hi vam treure la primera capa de pell, la que estava més solta, i així traiem terra i brutícia.

Ja ben nets, els vam col·locar en un cistell que deixés ventilar i que no retingués humitat. Sobretot no els guardem en pots de vidre o similars, els alls no estan morts, no són objectes. Si els tanquem hermèticament es podriran i els haurem de llençar. El cistell es va penjar en un racó sec, ventilat i on no dona el sol, i allà restarà mentre l’anem buidant al llarg de l’any. Fins quan durarà?

Guardem els alls al cistell, una bona opció, ventilada i sense humitat

Notes per a la propera vegada.

Aquest és el segon cop que planto alls. En realitat, el meu avi ja ho havia fet anys enrere, però no contarem la seva experiència perquè no ha intervingut en aquests darrers cultius; així doncs, contem que és el segon cop. Tot i així ha donat per aprendre moltíssim. El primer va ser un cultiu ben controlat, amb regs quan era molt necessari i inclús amb intervencions per fongs i podes a mig cultiu. Aquest segon ha estat abandonat totalment i el resultat ha sigut força diferent.

Per començar, els alls abandonats han sortit més petits de mida que els alls mimats, tot i que tampoc excessivament.

Tot i ser més petits, els alls abandonats ho han compensat sent bastant més picants, així que amb un all abandonat donem igual o més gust que amb un dels mimats.
La mida dels alls abandonats és molt irregular, en canvi els mimats tenien tots una mica similar. M’explico: alguns alls dels abandonats eren de la mateixa mida que els mimats, altres feien la meitat de volum.

El temps dedicat als alls mimats és baix, tot i així és infinitament superior al que els hi hem dedicat als abandonats. Penseu que amb 2 dies l’any he produït, a priori, alls per a tot l’any!

El alls de secà han resultat ser plantes molt més petites i irregulars entre elles, suposo que és degut al lloc on s’han plantat.

Nota molt important: Probablement, cultivar-los en un sòl nou, que no s’havia llaurat mai, amb rocs, i moltes males herbes; i on alguns alls quedaven més a la superfície i altres més enterrats, pot ser condicionant per al resultat del cultiu. Assegurem-nos de preparar el sòl el màxim possible i assumim que els primers cultius allà seran proves i irregulars.

Tot i els entrebancs, la valoració és molt positiva i l’any que ve repetirem i inclourem algun nou cultiu al secà, a veure com va!

Hem après…

  • Podem agafar de guia que “ Els alls es planten per Nadal i es cullen per Sant Joan ”.
  • L’all és molt apte per al cultiu de secà.
  • No enterrar excessivament l’all és importantíssim per a que aquests no surtin petits.
  • Per a habilitar noves zones de cultiu, és fonamental la feina prèvia de llaurat i despedregat.
  • En noves zones de cultiu cal assumir que la millora serà any rere any, a mesura que millorem el sòl.
Publicat el dia 27 de junio de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *