Més Bolets: Xampinyons

No tant satisfactori com l'anterior...

Seguint la crònica del cultivar bolet és ben fàcil, on presentàvem la vivència i parlàvem de l’experiència molt satisfactòria amb la gírgola, continuem amb la nostra experiència cultivant xampinyons i les conclusions que n’hem extret.

El xampinyó no tant genial

L’inici del cultiu va ser molt similar a la gírgola: el sac en una safata i aquesta safata en una prestatgeria. La diferència és que el xampinyó no vol llum, així doncs vam posar el sac al prestatge de baix, on no hi dóna el sol directe i sembla que la humitat s’hauria de preservar millor. Vaig tallar la superfície del sac, vaig afegir una capa de terra al damunt i vaig regar, tal i com indicaven les instruccions que venien amb els paquets.

El sac de xampinyons va rebre el corresponent seguiment setmanal, amb el seu reg i removent una mica la capa de terra per a que no es fessin crostes que impedissin als bolets sortir. Unes setmanes després, un parell de setmanes més tard que la gírgola…

Boom! Va aparèixer al mig de la terra una desena de xampinyons, de la mida d’una poma cadascun.

Fins aquí tot molt bé.

El problema va ser que amb ells, i no sabem com, van aparèixer unes mosquetes que se’ls van començar a menjar. Vam salvar la meitat dels xampinyons, però l’altre meitat s’havia rosegat per dins i s’havien mig podrit… estaven tous i ja no eren comestibles.

A partir d’aleshores, els xampinyons que anaven sortint els havíem d’agafar ben petits, o ja hi anaven corrents les mosques i se’ls menjaven elles.

A tot això se li ha de sumar que el cultiu de xampinyons no va ser tant productiu com el de les gírgoles, i després de la primera brotada, ja van anar sortint pocs i a compta-gotes.
Els que van sortir i ens vam poder menjar, van ser molt bons, però potser ens ha portat més mals de caps que no pas xampinyons al plat…

Potser millor d’una altra manera

Gairebé mai les coses surten perfectes, sovint tenim coses a corregir i el més important és saber aprofitar-ho en la propera ocasió.

Nosaltres, arrel de l’experiència veiem dues possibilitats:

1. Descartar el Xampinyó com a bolet fàcilment cultivable. Si considerem que la feina o esforç que ens suposa és superior a la recompensa; i al seu temps també considerem que no val la pena intentar canviar res ja que no val GENS la pena.

2. Acceptar el repte i fer canvis per a millorar el cultiu. El xampinyó és un aliment molt interessant i el volem mantenir en la nostre dieta; per això, quan repetim el cultiu, tindrem en compte diversos aspectes:

Hem après…

  • Ficar-lo en un espai al qual tinguem més accés, per poder actuar en cas de la reaparició de les mosquetes.
  • Desinfectar prèviament tota la zona per qualsevol insecte que hi pugui haver i pugui desitjar els bolets.
  • Cercar un sistema per mantenir l’aire més humit sense que comporti una capa d’aigua a la part inferior del cultiu.
  • Reduir la lluminositat, serà millor per al cultiu i probablement no agradi als insectes.
  • Augmentar la ventilació, amb més aire les mosquetes no estarien tant còmodes criant aquí.
  • És un cultiu que no vol llum.
  • Un llibre sobre Micologia és un bon company per a aquestes aventures.
  • Hi ha mosquetes devora-bolets que costen molt de controlar.
  • És importantíssim tenir un accés còmode als bolets per si hi ha alguna complicació.
  • Un intent fallit és una experiència guanyada.
Publicat el dia 9 de agosto de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *