La canya, la planta dels mil usos

Suport i estructura

Arundo donax, la canya és una planta que s’ha utilitzat des de l’inici dels temps. Aquest èxit es basa en les seves tiges, que són llenyoses, molt lleugeres i resistents. A la vegada és una planta que creix molt de pressa fent unes tiges llargues i rectes.

Un cop floreix, les llavors són majoritàriament estèrils. Això es compensa amb el seu rizoma, que envaeix espais i rebrota ràpidament.

El rizoma és una tija subterrània de grans dimensions, que creix horitzontalment a poca profunditat del sòl. És com una canya horitzontal plena d’arrels que va avançant pel terra i traient noves canyes que s’enfilen cap al cel.

Aquesta esterilitat ens va genial per a poder controlar la zona on volem tenir-hi la canya, ja que al ser una planta tan gran, no hem de patir perquè ens comenci a tapar totes les vistes del terreny.

Les seves canyes poden arribat a fer fins a 6 metres d’alçada, tenen un gruix que és manté en la major part del tronc i que es va aprimant molt gradualment. Tenen fins a 2-3cm de diàmetres.

Usos de la Canya

Les plantes que avui en dia cultivem, són el resultat de segles i segles de tria i selecció, algunes seguint el ritme de les plantes cultiu rere cultiu, altres modificades a marxes forçades en laboratoris.

Tutorar cultiu amb canyes
Gracies al tutoratge les tomaqueres creixen sense problemes pel pes excessiu del seu fruit.

Sigui com sigui, la gran majoria de plantes tenen una producció exagerada que inclús la pròpia planta no pot suportar, com seria el cas del tomàquet, d’algunes pebroteres, de l’albergínia, etc.

També hi ha un seguit de plantes que, per naturalesa, van a ras de terra, però l’experiència ens ha demostrat que si enlloc de créixer horitzontalment les fem anar verticalment, correrem menys riscos que agafin fongs i malalties, ocuparem molt menys espai de conreu i no es malmetrà tanta collita per trepitjades o víctima de la fauna autòctona. D’exemple trobem la mongetera, el cogombre, la carbassa,etc.

Per a solucionar totes aquestes mancances o inconvenients, es va iniciar la pràctica de tutorar, que no és més que posar un pal o una estructura com a suport per a ajudar a mantenir la planta alçada i creixent cap al cel.

I per a complir amb aquesta funció va ser el motiu pel qual la canya es va començar a utilitzar i va passar de ser una planta qualsevol a ser una suport importantíssim per al cultiu d’horta.

La canya és la base de qualsevol estructura per a suportar les plantes. Inclús s’utilitza en bioconstrucció per a fer cases per habitar.

Es col·loca individualment, o emparellant-les de dos en dos i posant-ne una a cada costat de la rasa, o agrupades de quatre en quatre fent formes piramidals, etc. Aquestes estructures després es lliguen amb canyes travesseres per a donar-li més rigidesa i que el pes de les plantes o el vent no puguin vèncer-les.

Aprofitem la natura, siguem recol·lectors

El canyissar creix de manera natural i el seu manteniment és zero, a no ser que vulguem mantenir-lo en un espai delimitat o millorar-li el rendiment. Nosaltres, li reconeixem la seva importància i per això li destinem unes hores al seu manteniment.

Bàsicament el que fem és passar per el seu perímetre periòdicament (un parell de cops l’any) amb el motocultor, per a tallar possibles rizomes que estiguin avançant i buscant nou terreny.

A la vegada anem fent visites amb les tisores de podar grosses, per a tallar troncs, i el que fem és retirar les canyes seques, podrides i trencades, que no servirien per a tutorar. Així com també intentem (sense massa èxit) eradicar uns esbarzers que ens creixen entre les canyes, que s’enfilen per elles i que ens les torcen amb el pes.

Totes les canyes, esbarzers, i restes que traiem al netejar, ho passem per la trituradora i ho posem a la pila de compostar, que la tenim a uns 30 metres.

Si miréssim el canyissar des de l’aire, veuríem que li hem donat forma de mitja lluna, el motiu és que aquesta forma ens permet entrar a l’interior del canyissar i així podem escollir les millors canyes per a l’hort.

Al marge d’aquest petit manteniment, som purament recol·lectors!
Pila de canyes per tutorar

Quan iniciem un cultiu que haurà de ser tutorat, baixem al canyissar per a cercar les canyes que necessitarem unes setmanes més endavant. Anem amb les tisores de podar i tallem les canyes més gruixudes i rectes que trobem; les tallem el més arran de terra possible i fem el tall en biaix perquè així ens serà més fàcil de clavar al terra quan tutorem. També procurem agafar les canyes de diverses zones del canyissar, per a no buidar excessivament una part i deixar la resta igual de densa.

Les canyes tallades les anem apilant al mig de la mitja lluna, després les lliguem totes amb un cabdell de pita i les portem arrossegant fins al costat de l’hort, allà esperaran a que el cultiu sigui tutorat mentre es van secant.

Hem après…

  • La canya és un cultiu 100% natural, no necessita cap manteniment.
  • No produeix aliments, però utilitzar-lo augmentarà les produccions de gran part de l’horta.
  • Les llavors són pràcticament estèrils, el que ens permet posar la planta al jardí sense patir perquè ens el colonitzi.
  • Ens permet construir tot d’estructures per a suportar qualsevol cultiu que ho requereixi.
Publicat el dia 30 de julio de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *