La Carbassa Exploradora

Des de l'altre punta del món

Sempre havia tingut ganes de provar el cultiu de la carbassa, ja que és un cultiu ideal per a la vida de l’autoconsum. Es tracta d’un aliment base de moltes cultures i, a més a més, té moltes propietats beneficioses per a la salut: fibra, la qual afavoreix el trànsit intestinal, és antioxidant i ajuda a prevenir el càncer (degut al seu alt contingut en vitamina A), redueix el colesterol i el sucre a la sang, ajuda a reduir el risc de problemes cardiovasculars i és molt rica en minerals. A tot això li afegim el seu potencial per a fer estris i utensilis per a casa gràcies a la seva dura pell.

Malgrat tenir-ne tantes ganes i bons motius, però, encara no havia trobat el moment de dur-la a la pràctica, i no va ser fins fa un parell d’anys que, durant un viatge a Sri Lanka (l’antiga Ceilan), vaig trobar una agrobotiga on en venien llavors i vaig pensar: i perquè no? Em feia gràcia dur a terme cultius d’aquella illa a Catalunya i vaig aprofitar per matar dos ocells d’un tret.

Així és com, un any i mig després d’arribar a les meves mans, les vam plantar a quatre pams de casa, a l’altra punta del planeta.

Dia a dia podem veure el creixement de les carbasses

Manual Agrònom: Com cultivar-les?

En primer lloc cal tenir en compte que la carbassa demana un sòl ric en matèria orgànica (necessiten especialment ferro, zinc, potassi, nitrogen, magnesi i calci) i que retingui la humitat. També és important mirar la quantitat d’espai que necessiten ja que hi ha carbasses que amb un test ja fan i n’hi ha d’altres que requereixen grans superfícies de terra per on escampar-se o enfilar-se (Les carbasses que vaig escollir, per exemple, són de les que demanen grans superfícies i escalarien fins i tot el mur de Berlín). A més a més, és important tenir present que han de disposar de moltes hores de sol (això és independent del tipus de carbassa) ja que com més sol, més produiran.
En segon lloc és bo saber que al final del cultiu, quan s’han de collir, veiem que la tija comença a assecar-se.

Una tècnica molt utilitzada és clavar l’ungla a la carbassa,
si la marquem, és que encara està en procés.

Finalment l’emmagatzematge no suposa cap problema, podem tenir-les en un lloc fresc i sec durant mesos que no se’ns podriran ni faran malbé.

Una experiència desbordant

Confesso que vaig pecar en una cosa, vaig suposar, ja que són de la mateixa família, que el cultiu de la carbassa seria molt similar al del carbassó. Així que a l’hivernacle vaig preparar planter per a 8 carbasseres, de les quals en van sortir 6 i quan ja tenien 3-4 fulles (mateix procediment que amb el carbassó), les vaig trasplantar al jardí útil: quatre al costat de la casa i dues sota un arbust magraner (d’aquestes últimes mai més en vam saber res, així que confirmem que necessiten sol).

La carbassa conquerint tot el jardí

Les quatre restants, separades entre si aproximadament un metre, van arrelar força bé però no van créixer gaire les primeres setmanes. En vista a les dues difuntes sota l’arbust, vaig podar la vegetació dels voltants per a deixar entrar millor la llum i vaig deixar-les fer. Aquí va ser quan vaig veure que havia comès un error en suposar que el cultiu seria similar ja que les carbasseres van començar a créixer i a dia d’avui no han parat encara. Sense exagerar gens ni mica, alguns braços (les tiges principals) d’aquestes carbasseres tenen aproximadament 8-9 metres de llarg i s’enfilen per murs, parets de la casa, jardineres i altres plantes.

Ara mateix tenim mig jardí útil literalment colgat per fulles de carbassa, trobem una vintena de flors entre les fulles i aconseguim veure 3 carbasses madures i 5 en procés.

Observem també que la majoria de les flors de la carbassa no quallen, és a dir, no esdevenen fruit; ja sigui per falta de sol, per vent o perquè no han estat pol·linitzades.
Quan vam veure que ens costava passar pel camí i que ens costava moure-les (les seves tiges tenen “circells foliars”, uns fils que s’agafen allà on poden) vam optar per intentar controlar el seu creixement de manera natural (Normalment una manera de controlar el creixement i fomentar l’aparició de brots secundaris i induir a la producció és pinçar els caps de les tiges, la punta on trobem brots tendres i per on segueix creixent la planta, torçant-los amb la mà fins a trencar-los). Insisteixo en que ho vam intentar i potser l’hem aturat una mica, però el fet és que segueix endavant.

I que ha passat aleshores? Doncs que ens hem rendit, estem deixant a la carbassa conquerir el jardí i esperarem a que acabi la producció i el fred la mati, aleshores l’arrencarem i buscarem un lloc més adequat per l’any vinent.

A la cuina i al taller

Com ja hem dit a la introducció, la carbassa juga un paper bàsic en moltes cuines i és un aliment molt interessant de tenir a casa i a l’hort, però nosaltres no ens volíem quedar aquí.
Històricament, la carbassa també s’ha fet servir per a fer molts estris i utensilis. Per no allargar-nos més, en citem alguns i els comentem per donar-vos idees de què podeu fer:

Cantimplora: Deixant-la a assecar, després podrem fer un forat amb una broca (que taparem amb un tap de suro) i recobrir l’interior amb cera d’abella. Així hi podem guardar líquid sense por a fer-la malbé.

Decoració: Les carbasses seques per si mateixes són elements molt visuals utilitzats en decoració, però també podem foradar-les i utilitzar-les a la nostre manera, com es fa per Halloween.

Caixa: Traient la part superior de la carbassa, podem buidar-la i utilitzar-la per a cuinar i a la vegada quedar-nos amb la part exterior per fer-ne un recipient.

Instrument musical: El Shekere o Calabash és un instrument similar a una maraca d’Àfrica del Nord.

Aquest és el nostre primer intent, fent una caixa

Nosaltres hem provat de fer una caixa, tenim moltes carbasses així que anirem practicant. La gran i grata sorpresa és que ens hem donat compte que podem obrir la carbassa, treure’n la carn per cuinar i amb el que sobra seguir fent-ne ús.
Quan tinguem les tècniques dominades n’escriurem una crònica.

Hem après…

  • Tenen un alt contingut en fibra, minerals, vitamina A.
  • També grans quantitats de betacarotè, vitamina A, licopè i àcid fòlic, fent de la carbassa un aliment antioxidant i adequat per a prevenir càncers i problemes cardiovasculars.
  • Adequada per a diabètics per ser reductor del sucre en sang i el colesterol.
  • Vol molta llum del sol, un terra ric en matèria orgànica i humitat amb regs abundants.
  • És importantíssim escollir bé el lloc en funció del terra, del sol i de l’espai del que disposarem.
  • Es conserva molt temps sense nevera, assecat ni conserva: només requereix d’un lloc fresc i sec.
  • Serveix a la cuina com a aliment però també en té molts més usos al taller.
Publicat el dia 24 de septiembre de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *