Què és el compostatge? La nostra experiència

Compostar en comptes de llençar

Compostar? Que es composti sol!

Com ja vam comentar en les cròniques del cultiu d’alls, a part de la finca on vivim, tenim un tros de bosquet on no hi ha ni aigua ni llum, on no hi ha res edificat i on no hi anem quasi mai. Vaja, un solar amb arbres, arbusts i plantes. Per això mateix em va semblar que era un bon lloc per a provar de fer compostatge sense molestar ni ocupar un espai que pogués molestar als meus avis.

La nostra pila de compostatge

El que necessitava per fer compostatge era un lloc on pogués apilar totes les restes de poda del jardí, els cultius arrencats, la barreja de fems i palla que treia del galliner i altres restes orgàniques que generéssim ocasionalment. A més a més, per gestionar millor tot el que són les restes de poda d’arbres i arbusts, fa uns tres anys vam comprar una trituradora: una màquina que trinxa les branques de fins a 5cm de diàmetre en trossets de menys de 3 o 4 cm de llarg i que ens facilita molt la feina.

Però… exactament, què és el compostatge?

El compostatge consisteix en afavorir el procés de descomposició de la matèria orgànica, que es fa gràcies a microorganismes (bacteris i fongs) i petits animals com cucs, centpeus, aràcnids, etc. que es mengen aquesta matèria orgànica morta. Són processos que es duen a terme de forma natural, i el compostatge es basa en posar-ho fàcil i accelerar el procés.

El resultat és el compost, que no deixa de ser un tipus d’adob que proporciona al sòl nutrients, una bona estructura del terra i una millor retenció d’aigua. Aquests éssers vius que duen a terme el procés necessiten unes condicions concretes de temperatura, humitat, aireació i quantitat de matèria orgànica.

Aireació

Els organismes que participen en el procés de compostatge respiren oxigen. Si els hi falta, es duran a terme reaccions que no ens interessen, que fan pudor i que fan el procés molt més lent. Es recomana anar voltejant la pila de tant en quant, un cop al mes o així, per a barrejar les parts més podrides amb les que menys i permetre que entri l’aire. Però sense passar-se o perdrem tota la humitat.

Humitat

Necessiten estar en un ambient humit. Per això, cal vigilar que la pila no es sequi mai i cal regar-la si és necessari, però sense passar-se o dificultarem la aireació.

Temperatura

Ens cal una temperatura elevada però mai per sobre de 70 ºC. Els propis microorganismes, amb el procés, ja eleven la temperatura, però podem cobrir la pila amb palla o plàstics per a mantenir aquesta escalfor durant els mesos més freds. A més, la temperatura elevada durant un cert temps mata les llavors de les males herbes i les malalties i plagues que hi pugui haver. Per a que la temperatura s’autoreguli ens caldrà mínim 1 m3.

Matèria orgànica

Hi ha dos tipus de matèria orgànica pel que fa a compostar. La que es coneix com fresca, humida o verda i la que es coneix com estable, seca o marró.

1. La verda és la verdura, fruita passada, cafè, bosses d’infusions, etc.

2. La marró és la palla, branques, fulles seques, closques, serradures, pinyols, etc.

La proporció entre els dos tipus ha de ser equilibrada, si ens passem amb el marró serà un procés molt més lent, i si ens passem amb el verd, serà ràpid però poc estable.

La nostra versió: natural, lenta i aparentment inacabable.

Ara que ja hem parlat de la teoria del compostatge, he de dir que, en realitat, no he complert amb la gran majoria del que es recomana o s’ha de tenir en compte.

Perquè? Justament he col·locat la pila en el terreny allunyat per no molestar i per no haver de dedicar-li tot el temps i seguiment que aparentment suposa. He volgut provar a veure com anava si no em dedicava més que a anar apilant la matèria orgànica a mesura que la generàvem i a airejar una miqueta remenant la pila quan hi portava coses noves…

La major part de la feina que requereix el compostatge és feta per diversos organismes i microorganismes que descomposen la matèria orgànica i la transformen en fertilitzant

El resultat és, com diu el títol de la secció, un procés molt natural però també molt lent. I com que anem afegint material constantment, aparentment no acaba mai.

Farà unes setmanes vaig decidir moure la pila de lloc, ja que abans estava just a l’entrada del terreny i s’havia fet tant grossa que dificultava l’accés. És per això que vaig començar la migració de la pila a un racó que trobem a 10 metres d’on era inicialment. De moment, he traslladat la meitat de la pila i sembla que el que queda al lloc original, que és la part inferior de la pila, sí s’assembla al compost que busquem i que promet la teoria com a resultat.

Aquesta part de la pila correspon a les restes de poda i matèria orgànica de la primavera del 2014. Ha estat molt més temps del que estipulen com a necessari, però no ens corria cap pressa. Seguirem movent la pila i agafarem la capa inferior per a tirar-la al hort, a veure quins resultats dóna!

En retrospectiva, podem dir que ha estat un procés molt més lent perquè:

  • La aireació ha estat mínima, limitant-me a aixecar-ho una miqueta quan hi anava.
  • La humitat no ha estat controlada, només l’ombra dels arbres i la pluja han vetllat per ella.
  • La temperatura ha estat la que el clima marcava, a l’ombra, sense cobrir, al llarg de l’any.
  • La matèria orgànica no l’hem controlada pel que fa a les proporcions i la gran majoria correspon a la de tipus marró, restes de poda, fulles seques, palla… De tipus verd només hi trobarem els fems de les gallines, les parts més toves i alguns fruits podrits dels cultius arrencats, i les restes de cuinar algun dia que n’hem generat molt.
Lent, molt lent, però sigui com sigui: funciona!

Hem après…

  • En aquest post hem après què és el compostatge i que té una teoria molt desenvolupada.
  • Per a compostar cal tenir en compte: aireació, humitat, temperatura i matèria orgànica.
  • Hi ha un mínim de volum per a que la pila de compost sigui mínimament “autosuficient”.
  • El compostatge de baix manteniment és lent però viable.
  • El lloc per a compostar és vital per a la duració del procés.
Publicat el dia 17 de junio de 2015

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *