Recuperar Espais Abandonats

Els inicis d'un procés laboriós.

Un jardí, un solar, un hort, unes jardineres, un terrat, un conjunt de tests… Qualsevol espai on hi tinguem terra i vegetació (diguem-li a partir d’ara “Espai Verd”) és susceptible i tendeix al caos.
Per això pot ser i és probable que, en algun moment de la nostra història, aquests espais no siguin suficientment atesos i es perdin entre males herbes, pluges, arbusts, calorades, pedregades i plantes.
A nosaltres ens ha passat enguany amb el Jardí Útil, al costat de casa. Era un espai bonic, ple de flors i amb algun arbust, però entre flors ornamentals també hi trobàvem carxofes, maduixes, bledes i alguna altre hortalissa. Al llarg d’aquest any han crescut males herbes, la calor de l’estiu ha mort moltes de les hortalisses quan érem fora per diversos compromisos i al final ha esdevingut un espai totalment salvatge, inaccessible i lleig (entenent lleig en el sentit de que no era allò que preteníem, no era un espai net i al nostre gust).
Així doncs parlem de la nostra desgràcia i la nostra experiència per recuperar aquest espai.

Hi havia molta feina a fer.

Redissenyar
En castellà diuen “No hay mal que por bien no venga”. Primer de tot caldrà que aprofitem la oportunitat que ens brinda la situació per a valorar que canviaríem, que reubicaríem i/o que faríem diferent. En el nostre cas hem decidit fer tres modificacions:
– Treure els cultius d’esparreguera: La producció era molt baixa, suposem que per la terra i la llum, i feien molta nosa per a mantenir l’espai net.
– Canviar les bledes de lloc: Els hi vam designar un espai massa reduït i de “monocultiu”, per això les havien atacat alguns insectes i fet malbé. Ara les posarem intercalades amb altres plantes ornamentals.
– Acotar l’espai de la Bella de Nit (Mirabilis jalapa): La quantitat de llavors que fa aquesta planta l’ha fet una de les causants del caos actual. Així doncs, li destinarem un espai més reduït per a així minimitzar el manteniment.
També podríem reestructurar-ho tot més dràsticament, canviant de lloc el caminet, la taula, etc. Sigui com sigui, un cop decidits els canvis i el nou disseny, passem al següent punt!

És una feina bruta, però el resultat val la pena.

La Gran Neteja
Som-hi! Preparem en un racó del terreny: la desbrossadora, la falç, l’aixada, l’aixadeta, el motocultor, les tisores de podar, els guants, el rasclet i la serra. Que no falti de res i així podem tirar pel dret a treure les coses que tenim clar que han d’anar fora.
Primer retirem la taula, les lloses de fusta del terra i la hamaca del meu pare, no fos cas que ho féssim malbé per accident.
En segon lloc, un cop buit l’espai de coses sensibles i amb els guants posats, entrem amb la falç a dallar les plantes de Bella de Nit i a netejar la zona de les carxofes traient fulles seques i mig trencades. Deixem un pam de les tiges de Bella de Nit, així podrem arrencar d’arrel quan hi tornem més tard.
A continuació anem a per l’arbust del magraner que trobem en una cantonada, amb la serra. Tot i no ser època de poda, l’arbust és prou gran i prou resistent com per permetre’ns tallar-li les branques que sobresurten excessivament i les que obstaculitzen el pas; també li serrem les branques de la part baixa. Això ens permetrà accedir-hi millor després per a desbrossar i a la vegada facilita mantenir net de fongs, males herbes i fullaraca aquell espai.
Després retirem tot el que hem tallat a cop de rasclet per així veure millor on hi ha les bases de les plantes principals. Ara a mà o amb l’ajuda de l’aixadeta tocarà arrencar, en la mesura del possible, totes les arrels. Aquest punt és important ja que d’ell dependrà la dedicació que requereixi en un futur per estabilitzar el “nou espai verd”.

A les gallines els hi encanten les magranes i fan neteja dels fruits madurs, sort!

Seguidament, ara que ja tenim totes les zones crítiques desbrossades de la vegetació més grossa i les zones que volem “suprimir” mig netes, és el moment d’arrencar el motocultor. El passarem vàries vegades, cada cop avançant més lentament i a més profunditat. És de vital importància que trinxi i enterri bé totes les plantetes que hi havia, juntament amb totes les arres, tubercles i rizomes que ens haguem descuidat arrencar. Quan ja és tot ben remenat, retirem el motocultor i aplanem amb el rasclet.
Arribat a aquest punt ja portem unes quantes hores (contant la pausa del dinar i del berenar, es clar!) i comença a fosquejar. Així doncs, recollim per a continuar en un altre dia, no hi ha pressa, continuem en una altre Crònica Verda.

Amb el motocultor ens assegurem trinxar totes les arrels.
Publicat el dia 5 de enero de 2016

2 respuestas a “Recuperar Espais Abandonats”

  1. Bona tarda,
    Remenant pel google, us he trovat. Durant 2 anys, he anat consultant diferents blogs. Us felicito. Heu fet sigui ràpid consultar, la redacció sense faltes d’ortogràfia, i descriu perfectament els començaments d’algú que en sap.
    🙂

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *